És un gust passejar-se per la xarxa i retrobar-se amb exalumnes, en aquest cas Genís Bagés, de la nissaga Bagés, per mi, uns excel·lents músics.
Un convido a escoltar i gaudir.
Per cert Genís, si per la xarxa hi ha alguna cosa més teua o dels teus germnas m'agradaria que m'ho diguessis.
El Tagzania és una altra d'aquestes utilitats web 2.0. que et permet etiquetar punts d'un mapa, assenyalar rutes, tot plegat amb comentaris, fotografies... Vet aquí el meu exemple.
Tagzania: jferrus
Quan comentes això de "Xeic, que bé que ho fa!" no et pots ni imaginar que el dia menys esperat pot arribar la sorpresa, però sí. Una altre dels nostres alumnes juntament amb Raül Sabaté, Àlex Estela, Víctor Agramunt, Abraham Bagés... està passejant el nom de Flix entre l'èlit de l'esport del nostre país: Josep Antoni Moreno Nadal. Tonyo, felicitacions, moltes gràcies i que aquesta gesta només sigui un punt de partida.
"La selecció catalana de Futbol Sala ha finalitzat en sisena posició de la primera Copa del Món després de superar Israel per 7-5. El partit contra Israel ha estat el més igualat, el porter de la selecció Toño Moreno ha estat un dels protagonistes i ha evitat ocasions molt clares... (més informació al bloc de Pere, 18.05.07)"
Dilluns 2 de juny vam començar al CEIP Enric Grau Fontseré de Flix. Una dotzena de mestres, no massa assenciats i assenciades que, en lloc de gaudir de la primera setmana de vacances vora mar o al vell mig d'una vallada pirinenca, de 9 a cinc resten bloquejats davant l'ordinador.
Una de les trepes que ha mostrat més interès per això del Sant Joan i la Sardana.
Si voleu baixar-vos la imatge clique a sobre, s'obrirà a grandària real i després botó de l'esquerra i Anomena i desa la imatge...
A mig matí és començava a palpar a l’ambient que aquell era dia de festival.
Al mateix temps que Emilio i Eli muntaven l’equip de so al Saló d’Actes de la Unió Social, a les classes de cicle superior s’escollien les presentadores i els presentadors.
Eren dos quarts de tres de la tarda i començaven els primers assajos, Kristina que s’havia proposat cantar en solitari, els presentadors i les presentadores –per cert, opinió personal, es comença a notar el bagatge davant el micro del Fem Ràdio a l’Escola-, l’obra de teatre que enguany ens ha representat a la Mostra de Teatre de la Ribera d’Ebre... de sobte apareix un llaüt entrant un llaüt per la porta, és la trepa de la senyoreta Pepa, mames, algun papa i canalla il·lusionada a qui s’ha tingut la sort de contagiar l’encant d’un projecte que ha tingut per protagonistes els nostre riu, els nostres llaüts i els nostres iaios.
S’apropaven les set de la tarda i el saló d’actes es començava emplenar. Al carrer, pares i mares dubtaven, no sabien si hi podien accedir o si l’acte estava restringit a la canalla.
Finalment i puntualment el festival començava.
Mentre es presentava la primera actuació, P3 estava a l’escenari, la senyoreta Laura sortia d’entre bambolines, es feia un silenci i la canalleta començava a “cantar”. No se’ls va sentir massa, però les seves cares delataven que ells i elles, malgrat tot, dalt de l’escenari, si que se sentien protagonistes.
Tot seguit P4 A i B, es nota que són més grans, dirigits per la Remei, la mestra de música, ja es van sentir més bé. En acabar es va demanar que el grup B és quedés a l’escenari. El grup B és la classe del projecte “Jo reciclo, i tu?”, premi Medi Ambient 2007. Com record del premi que havien guanyat se’ls va lliurar una samarreta commemorativa i, agraïts i agraïdes, ens van obsequiar cantant el que ha estat l’himne del projecte,
I ja havia arribat el torn de la trepa dels mestres Miquel i Josep que ens cantar i ballar allò de “Nada d’esto fue un error”. Com sempre, les nenes més al cas que els nens, però, al cap i a la fi, tothom dalt de l’escenari. Per cert, ja els queda poc per deixar de ser els més grans i les més grans d’infantil, per ser els més petits i les més petites de primària.
A corre-cuita un estol de mames i algun papa ocupen l’escenari amb un llagüt, tot seguit apareixen el patró, els llaguters, el mulero, la mula i, mentre s’assaboreix un bon pa amb vi i sucre, una cassoleta, les veus de dos narradores que llegien força bé fan que el llagut inicií el seu viatge riu avall. Al llarg del seu trajecte recullen un cistellet de corassons, un viatjant de joguines, saluden les rentadores que vora el riu fan la bogada, recullen el mossèn de Flix que havia anat a Móra... Finalment, una corranda popular entre els llaguters de l’època tanca la seva actuació. Aplaudiments i ja tenim obra per dur l’any vinent a la Mostra de Teatre de la Ribera d’Ebre. Felicitacions als artistes i les artistes, a les mames i algun papa que són qui han adaptat i dirigit l’obra i a la senyoreta Pepa per la seva capacitat de transmetre i motivar.
Tot cicle inicial dalt de l’escenari amb un tema que s’hagués pogut dedicar a 2CS, però, s’apropen les mares i demanen que és dediqui a la senyoreta Dora, “Que làstima pero adiós....” Aplaudiments!
M’ho va dir, però no m’ho acabava de creu i sí, Kristina puja a l’escenari, agafa el micro, sona la música, començà a cantar i a ballar i deixa a tothom bocabadat. Tal com van anunciar el presentador i la presentadora, poca gent és tan valenta i, jo afegiria, decidida i, a més a més ho fa tan bé.
“L’escola dels disbarats” és l’obra que des del taller de teatre s’ha preparat enguany. Dirigida per Encarna es va presentar el mes passat a la Mostra de Teatre de la Ribera d’Ebre i avui, es presentava al poble. Una divertida comèdia on els disbarats se succeïen. Felicitacions a la canalla, felicitacions a Encarna, la temàtica és força encetada, el contingut divertit, la durada molt adequada i la paciència molta, molta. Encarna, gràcies.
La representació del cicle mitjà al festival havien de ser dos números. Dels dos, un van fer mostra del seny que de mica en mica es va agafant i, a tres quarts de tres, em trucaven a casa per dir que no sortirien, és lògic desistir de pujar a un escenari quan, dos hores abans, l’únic que es té clar és la música que sonarà durant l’actuació. L’altra va estar un ballet que van fer 3 nenes de primer de cicle mitjà que ho van fe força bé.
Ja eren sobre l’escenari un grup de xiquetes de cicle superior, els xiquets enguany ens han sortir poc d’escenari, que s’hi ha de fer. Recuperant les xiquetes, molt bé, com sempre, molt bé, molt bé el vestuari, molt bé la coreografia... Xeic, molt bé!
Dídac, Georgina i Marta van ser qui enguany van quedar al finalistes en la fase de centre del Concurs d’Oratòria, aquest curs va tocar parlar durant un minut i en anglès de la nostra festa de Sant Antoni, tot i que es van embalar una mica, donava gust sentir-los.
I, no podia faltar, batuka amb primer de cicle superior i també molt bé, falta de participació masculina, però, un molt bé a les xiquetes!
Punt i final i comiat, un cop més les xiques de segon de cicle superior amb l’actuació “Anem a la platja”. Sense comentaris, jo parlaria de delicadesa, preciosisme... Fan-tàs-tic!
I, mentre es projectava l’audiovisual elaborat per Francisco Barbero i que s’havia lliurat a tots i cadascun d’ells i elles en el berenar de fi d’etapa que els pares i les mares els hi van preparar diumenge passat, se’ls va anar cridant d’un en un, d’una en una i lliurant una foto de record. A destacar que tot i que dies abans, en algun moment, hi ha qui va mostrar poc interès a participar en l’acte, a la fi, allí estaven, només en va faltar un, la resta, allí estaven pujant i gaudint de l’adéu que se’ls va fer.
Per acabar a destacar un saló d’actes ple, potser més que mai. A destacar l’augment i la qualitat de les actuacions presentades. A destacar l’augment d’interès de les mames i alguns pares a participar en la preparació d’actuacions per la festival de fi de curs. A destacar que els pares, no dic mares i mames, ens hem d’implicar una mica més, els fills i les filles són de tots dos, no només de les mames. A destacar que hi ha una junta de l’AMPA amb moltes ganes de fer coses, amb moltes ganes d’innovar, però, els manca col·laboració, no pot ser que Emilio i la presidenta muntin sols l’equip de so amb la de pares i mares que hi ha al centre, i que siguin les mateixes mares que han dut el pes de l’organització del festival qui hagin de desmuntar la paradeta.
