divendres, 29 de juny del 2007

SANT JOAN 2007 SARDANES A FLIX

Una de les trepes que ha mostrat més interès per això del Sant Joan i la Sardana.

Si voleu baixar-vos la imatge clique a sobre, s'obrirà a grandària real i després botó de l'esquerra i Anomena i desa la imatge...

dimecres, 20 de juny del 2007

Festival fi de curs

A mig matí és començava a palpar a l’ambient que aquell era dia de festival.
Al mateix temps que Emilio i Eli muntaven l’equip de so al Saló d’Actes de la Unió Social, a les classes de cicle superior s’escollien les presentadores i els presentadors.
Eren dos quarts de tres de la tarda i començaven els primers assajos, Kristina que s’havia proposat cantar en solitari, els presentadors i les presentadores –per cert, opinió personal, es comença a notar el bagatge davant el micro del Fem Ràdio a l’Escola-, l’obra de teatre que enguany ens ha representat a la Mostra de Teatre de la Ribera d’Ebre... de sobte apareix un llaüt entrant un llaüt per la porta, és la trepa de la senyoreta Pepa, mames, algun papa i canalla il·lusionada a qui s’ha tingut la sort de contagiar l’encant d’un projecte que ha tingut per protagonistes els nostre riu, els nostres llaüts i els nostres iaios.
S’apropaven les set de la tarda i el saló d’actes es començava emplenar. Al carrer, pares i mares dubtaven, no sabien si hi podien accedir o si l’acte estava restringit a la canalla.
Finalment i puntualment el festival començava.
Mentre es presentava la primera actuació, P3 estava a l’escenari, la senyoreta Laura sortia d’entre bambolines, es feia un silenci i la canalleta començava a “cantar”. No se’ls va sentir massa, però les seves cares delataven que ells i elles, malgrat tot, dalt de l’escenari, si que se sentien protagonistes.
Tot seguit P4 A i B, es nota que són més grans, dirigits per la Remei, la mestra de música, ja es van sentir més bé. En acabar es va demanar que el grup B és quedés a l’escenari. El grup B és la classe del projecte “Jo reciclo, i tu?”, premi Medi Ambient 2007. Com record del premi que havien guanyat se’ls va lliurar una samarreta commemorativa i, agraïts i agraïdes, ens van obsequiar cantant el que ha estat l’himne del projecte,
I ja havia arribat el torn de la trepa dels mestres Miquel i Josep que ens cantar i ballar allò de “Nada d’esto fue un error”. Com sempre, les nenes més al cas que els nens, però, al cap i a la fi, tothom dalt de l’escenari. Per cert, ja els queda poc per deixar de ser els més grans i les més grans d’infantil, per ser els més petits i les més petites de primària.
A corre-cuita un estol de mames i algun papa ocupen l’escenari amb un llagüt, tot seguit apareixen el patró, els llaguters, el mulero, la mula i, mentre s’assaboreix un bon pa amb vi i sucre, una cassoleta, les veus de dos narradores que llegien força bé fan que el llagut inicií el seu viatge riu avall. Al llarg del seu trajecte recullen un cistellet de corassons, un viatjant de joguines, saluden les rentadores que vora el riu fan la bogada, recullen el mossèn de Flix que havia anat a Móra... Finalment, una corranda popular entre els llaguters de l’època tanca la seva actuació. Aplaudiments i ja tenim obra per dur l’any vinent a la Mostra de Teatre de la Ribera d’Ebre. Felicitacions als artistes i les artistes, a les mames i algun papa que són qui han adaptat i dirigit l’obra i a la senyoreta Pepa per la seva capacitat de transmetre i motivar.
Tot cicle inicial dalt de l’escenari amb un tema que s’hagués pogut dedicar a 2CS, però, s’apropen les mares i demanen que és dediqui a la senyoreta Dora, “Que làstima pero adiós....” Aplaudiments!
M’ho va dir, però no m’ho acabava de creu i sí, Kristina puja a l’escenari, agafa el micro, sona la música, començà a cantar i a ballar i deixa a tothom bocabadat. Tal com van anunciar el presentador i la presentadora, poca gent és tan valenta i, jo afegiria, decidida i, a més a més ho fa tan bé.
“L’escola dels disbarats” és l’obra que des del taller de teatre s’ha preparat enguany. Dirigida per Encarna es va presentar el mes passat a la Mostra de Teatre de la Ribera d’Ebre i avui, es presentava al poble. Una divertida comèdia on els disbarats se succeïen. Felicitacions a la canalla, felicitacions a Encarna, la temàtica és força encetada, el contingut divertit, la durada molt adequada i la paciència molta, molta. Encarna, gràcies.
La representació del cicle mitjà al festival havien de ser dos números. Dels dos, un van fer mostra del seny que de mica en mica es va agafant i, a tres quarts de tres, em trucaven a casa per dir que no sortirien, és lògic desistir de pujar a un escenari quan, dos hores abans, l’únic que es té clar és la música que sonarà durant l’actuació. L’altra va estar un ballet que van fer 3 nenes de primer de cicle mitjà que ho van fe força bé.
Ja eren sobre l’escenari un grup de xiquetes de cicle superior, els xiquets enguany ens han sortir poc d’escenari, que s’hi ha de fer. Recuperant les xiquetes, molt bé, com sempre, molt bé, molt bé el vestuari, molt bé la coreografia... Xeic, molt bé!
Dídac, Georgina i Marta van ser qui enguany van quedar al finalistes en la fase de centre del Concurs d’Oratòria, aquest curs va tocar parlar durant un minut i en anglès de la nostra festa de Sant Antoni, tot i que es van embalar una mica, donava gust sentir-los.
I, no podia faltar, batuka amb primer de cicle superior i també molt bé, falta de participació masculina, però, un molt bé a les xiquetes!
Punt i final i comiat, un cop més les xiques de segon de cicle superior amb l’actuació “Anem a la platja”. Sense comentaris, jo parlaria de delicadesa, preciosisme... Fan-tàs-tic!
I, mentre es projectava l’audiovisual elaborat per Francisco Barbero i que s’havia lliurat a tots i cadascun d’ells i elles en el berenar de fi d’etapa que els pares i les mares els hi van preparar diumenge passat, se’ls va anar cridant d’un en un, d’una en una i lliurant una foto de record. A destacar que tot i que dies abans, en algun moment, hi ha qui va mostrar poc interès a participar en l’acte, a la fi, allí estaven, només en va faltar un, la resta, allí estaven pujant i gaudint de l’adéu que se’ls va fer.
Per acabar a destacar un saló d’actes ple, potser més que mai. A destacar l’augment i la qualitat de les actuacions presentades. A destacar l’augment d’interès de les mames i alguns pares a participar en la preparació d’actuacions per la festival de fi de curs. A destacar que els pares, no dic mares i mames, ens hem d’implicar una mica més, els fills i les filles són de tots dos, no només de les mames. A destacar que hi ha una junta de l’AMPA amb moltes ganes de fer coses, amb moltes ganes d’innovar, però, els manca col·laboració, no pot ser que Emilio i la presidenta muntin sols l’equip de so amb la de pares i mares que hi ha al centre, i que siguin les mateixes mares que han dut el pes de l’organització del festival qui hagin de desmuntar la paradeta.

dijous, 14 de juny del 2007

Un euro, un grapat de llapis per a Pakistan

No és el primer cop que al meu bloc parlo de l’Àlex Estela i el nostre col•legi. Per qui no ho sap, una de les dèries de l’Àlex és enfilar-se per les parets, això sí, de bon rotllo.
Aquest cop té previst enfilar-se pels cims de la serralada del Karakorum a Pakistan.
Com ja és costum en ell, el darrer cop que va estar al Pakistan, ben just arribar va passar pel col•legi i ens va deixar gaudir amb ell de la seva aventura. Les diapositives, cometaris, anècdotes, tocar cordes, mosquetons, piolets... va transformar l’aula en la paret del cim més alt del món.
Una de les imatges que més ens va copsar va ser la d’un grup de canalla que li demanva... Mejar? Caramels? No. No li demanava altra cosa que el llapis que duia. Aquella canalla, ven al contrari que nosaltres, quan se li acaba un llapis, si el perd –que se’n guarda prou-, quan... no en pot anar a comprar un a altre. Aquell llapis que abans de perdre’l ha te substitut a casa nostra, allà, a les muntanyes del Pakistan és un tresor.
També ens va parlar del bé que l’havien acollit, com compartien amb ell i els seus companys l’escàs menjar, les quatre fulles de té que tenien, com els obrien les seves cases com si fossin l’amic que tan de temps havien esperat.
Tot plegat va fer que penséssim: Quan hi tornis els hi portaràs més d’un llapis dels nens i nenes de Flix.

Vet aquí que hi torna i ja hem orquestrat el projecte. Tothom qui vulgui pot dur 1 euro per comprar un grapat de llapis pels nostres amics del Pakistan. Cada nen, cada nena que vulgui participar ha de lliurar el més aviat possible l’euro al seu tutor o a la seua tutora. Si vols participar i no tens ningú a l'escola dona-li al nebot, a la xiqueta de l'amic, al veí... a qui siguis que sapigui que el pugui fer arribar al col·legi.
Perquè un euro i no un llapis? Perquè el pes d’equipatge a transportar en un avió té un límit i els sobrepès té una recàrrec de mort. Perquè de bon segur aquí amb un euro compraria un parell de llapis i allí en comprarà un parell de dotzenes com a mínim.
Àlex, des d’aquí el desig de què tu i la resta de components de l’expedició assolíssiu les vostres fites, que dugueu un llapis d’alegria a aquella canalla i que, quan sigueu dalt del cim més alt, digues ben fort el nom de Flix –estireu d’acord amb mi que l’Àlex, ara per ara, és qui ha fet sonar més alt el nom de Flix, dir-ho en un avió no val, és un espai tancat i d’allí no surt i que no se li acudeixi a ningú obrir la finestreta per a què surti-.
Sort i porteu moltes diapos, ara fotos digitals!

dimarts, 12 de juny del 2007

Premis Medi Ambient

És normal en mi, que si no imparteixo classe, estic capficat en algun afer al meu despatx.
Maria José passava per allí i va entrar:
- Saps quin projecte comencem?
- Sorprent-me!
- Jo reciclo, i tu?
- També!
Com que sóc una mica de la seba, el projecte em va semblar força encertat, la veritat, de ben segur que si me n’hagués dit un altre també l’hagués trobat bé, ja que, al nostre centre, ara per ara, es desenvolupi el projecte que es desenvolupi sol ser una passada.

El Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va lliurar ahir els XIV Premis Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, que reconeixen públicament les contribucions rellevants en favor de la protecció i millora del nostre entorn. A la nostra escola estem d'enhorabona, ja que la nostra companya Mª José Cervelló i els seus alumnes han estat escollits amb la categoria de centres educatius, premi d'educació infantil, amb el projecte: Jo reciclo, i tu?" (Còpia integra del bloc de Carme).

Tot i que el premi és d’un projecte en concret, i que cal admirar i felicitar la tasca feta per Mª José i la seva trepa, considero, com a cap d’estudis, que el premi també és un reconeixement global, per una banda, a la tasca desenvolupada pel que fa a projectes al nostre centre i, per altra, a la dinàmica de treball del CEIP Enric Grau i Fontseré.

dijous, 7 de juny del 2007

ToonDoo

Una altra eina Web 2.0 força divertida i gratiuïta.
Podeu crear tires d'una, dos o tres vinyetes que després inserireu al vostre bloc.
Us permet escollir paisatges de fons, personatges, objectes... i afegir-hi bafarades per fer-los dir allò que volgueu.
Com sempre cal registrar-se.
Un consell, si us registreu i creeu la vostra tira, no feu servir l'apòstrof per anomenar el treball, dóna problemes i no deixa generar l'embled a inserir al bloc.
Una darrera cosa, també he tingut problemes amb els accents, no me'ls ha acceptat a les bafarades.A
Us agrairia que si feu algun descoberta me la comentéssiu.

(Unes hores després)Llegiu els comentaris, la Carme ja ha trobat solució al problema de l'accentuació.












Niu d'activitats a Flix 2007

De tots colors i per a tots el gustos. Variats i bé de preu tot un ventall de tallers que s'ha programat per gaudir de l'estiu i aprendre: música, dansa, informàtica, anglès...Us recomano fer un cop d'ull al programa clicant aquí.
Aprendre divertint-se durant una estona i la resta del dia: rascar-se la panxa, piscina, parc...