dissabte, 7 de juliol del 2007

Genís tocant lo calaixó

És un gust passejar-se per la xarxa i retrobar-se amb exalumnes, en aquest cas Genís Bagés, de la nissaga Bagés, per mi, uns excel·lents músics.
Un convido a escoltar i gaudir.
Per cert Genís, si per la xarxa hi ha alguna cosa més teua o dels teus germnas m'agradaria que m'ho diguessis.

dijous, 5 de juliol del 2007

Proves amb Tagzania

El Tagzania és una altra d'aquestes utilitats web 2.0. que et permet etiquetar punts d'un mapa, assenyalar rutes, tot plegat amb comentaris, fotografies... Vet aquí el meu exemple.


Tagzania: jferrus

dimecres, 4 de juliol del 2007

Tooooooooooooooooooooonyo!

Quan comentes això de "Xeic, que bé que ho fa!" no et pots ni imaginar que el dia menys esperat pot arribar la sorpresa, però sí. Una altre dels nostres alumnes juntament amb Raül Sabaté, Àlex Estela, Víctor Agramunt, Abraham Bagés... està passejant el nom de Flix entre l'èlit de l'esport del nostre país: Josep Antoni Moreno Nadal. Tonyo, felicitacions, moltes gràcies i que aquesta gesta només sigui un punt de partida.
"La selecció catalana de Futbol Sala ha finalitzat en sisena posició de la primera Copa del Món després de superar Israel per 7-5. El partit contra Israel ha estat el més igualat, el porter de la selecció Toño Moreno ha estat un dels protagonistes i ha evitat ocasions molt clares... (més informació al bloc de Pere, 18.05.07)"

Auroooooooooooooooooooooora!


La vespra de Sant Joan la tenia a la meva esquerra ballant sardanes.
No ens vam posar d'acord en si l'honor era meu de tenir-la a la meva esquerra o seu de tenir-me a la seva dreta. Avui, evidentmnt s'ha desvetllat l'enigma.
Aurora, felicitacions, m'omple d'honor haver-te tingut com a alumna, com central de l'equip d'hanbol, com a flixanca, com amiga, com a... nova Directora General de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i portaveu del govern de la Generalitat.

Trobaré a faltar aixcar-me de bon matir i dir allò de: Bon dia Aurora! Amb qui parlés? -em pregutava Maria Carme-. Amb Aurora que està aquí, als matins per TV3!

Com que la cosa ha estat per millorar no em sap gens de greu.
Altres articles: el d'Óscar, Pere, Ajuntament de Flix.

A partir d'ara més feina, més responsbilitat... si en algun moment els nervis t'envaeixen recorda que estem amb tu. Una abraçada.

dimarts, 3 de juliol del 2007

Curs de blocs de l'Escola d'Estiu de les Terres de l'Ebre

Dilluns 2 de juny vam començar al CEIP Enric Grau Fontseré de Flix. Una dotzena de mestres, no massa assenciats i assenciades que, en lloc de gaudir de la primera setmana de vacances vora mar o al vell mig d'una vallada pirinenca, de 9 a cinc resten bloquejats davant l'ordinador.

divendres, 29 de juny del 2007

SANT JOAN 2007 SARDANES A FLIX

Una de les trepes que ha mostrat més interès per això del Sant Joan i la Sardana.

Si voleu baixar-vos la imatge clique a sobre, s'obrirà a grandària real i després botó de l'esquerra i Anomena i desa la imatge...

dimecres, 20 de juny del 2007

Festival fi de curs

A mig matí és començava a palpar a l’ambient que aquell era dia de festival.
Al mateix temps que Emilio i Eli muntaven l’equip de so al Saló d’Actes de la Unió Social, a les classes de cicle superior s’escollien les presentadores i els presentadors.
Eren dos quarts de tres de la tarda i començaven els primers assajos, Kristina que s’havia proposat cantar en solitari, els presentadors i les presentadores –per cert, opinió personal, es comença a notar el bagatge davant el micro del Fem Ràdio a l’Escola-, l’obra de teatre que enguany ens ha representat a la Mostra de Teatre de la Ribera d’Ebre... de sobte apareix un llaüt entrant un llaüt per la porta, és la trepa de la senyoreta Pepa, mames, algun papa i canalla il·lusionada a qui s’ha tingut la sort de contagiar l’encant d’un projecte que ha tingut per protagonistes els nostre riu, els nostres llaüts i els nostres iaios.
S’apropaven les set de la tarda i el saló d’actes es començava emplenar. Al carrer, pares i mares dubtaven, no sabien si hi podien accedir o si l’acte estava restringit a la canalla.
Finalment i puntualment el festival començava.
Mentre es presentava la primera actuació, P3 estava a l’escenari, la senyoreta Laura sortia d’entre bambolines, es feia un silenci i la canalleta començava a “cantar”. No se’ls va sentir massa, però les seves cares delataven que ells i elles, malgrat tot, dalt de l’escenari, si que se sentien protagonistes.
Tot seguit P4 A i B, es nota que són més grans, dirigits per la Remei, la mestra de música, ja es van sentir més bé. En acabar es va demanar que el grup B és quedés a l’escenari. El grup B és la classe del projecte “Jo reciclo, i tu?”, premi Medi Ambient 2007. Com record del premi que havien guanyat se’ls va lliurar una samarreta commemorativa i, agraïts i agraïdes, ens van obsequiar cantant el que ha estat l’himne del projecte,
I ja havia arribat el torn de la trepa dels mestres Miquel i Josep que ens cantar i ballar allò de “Nada d’esto fue un error”. Com sempre, les nenes més al cas que els nens, però, al cap i a la fi, tothom dalt de l’escenari. Per cert, ja els queda poc per deixar de ser els més grans i les més grans d’infantil, per ser els més petits i les més petites de primària.
A corre-cuita un estol de mames i algun papa ocupen l’escenari amb un llagüt, tot seguit apareixen el patró, els llaguters, el mulero, la mula i, mentre s’assaboreix un bon pa amb vi i sucre, una cassoleta, les veus de dos narradores que llegien força bé fan que el llagut inicií el seu viatge riu avall. Al llarg del seu trajecte recullen un cistellet de corassons, un viatjant de joguines, saluden les rentadores que vora el riu fan la bogada, recullen el mossèn de Flix que havia anat a Móra... Finalment, una corranda popular entre els llaguters de l’època tanca la seva actuació. Aplaudiments i ja tenim obra per dur l’any vinent a la Mostra de Teatre de la Ribera d’Ebre. Felicitacions als artistes i les artistes, a les mames i algun papa que són qui han adaptat i dirigit l’obra i a la senyoreta Pepa per la seva capacitat de transmetre i motivar.
Tot cicle inicial dalt de l’escenari amb un tema que s’hagués pogut dedicar a 2CS, però, s’apropen les mares i demanen que és dediqui a la senyoreta Dora, “Que làstima pero adiós....” Aplaudiments!
M’ho va dir, però no m’ho acabava de creu i sí, Kristina puja a l’escenari, agafa el micro, sona la música, començà a cantar i a ballar i deixa a tothom bocabadat. Tal com van anunciar el presentador i la presentadora, poca gent és tan valenta i, jo afegiria, decidida i, a més a més ho fa tan bé.
“L’escola dels disbarats” és l’obra que des del taller de teatre s’ha preparat enguany. Dirigida per Encarna es va presentar el mes passat a la Mostra de Teatre de la Ribera d’Ebre i avui, es presentava al poble. Una divertida comèdia on els disbarats se succeïen. Felicitacions a la canalla, felicitacions a Encarna, la temàtica és força encetada, el contingut divertit, la durada molt adequada i la paciència molta, molta. Encarna, gràcies.
La representació del cicle mitjà al festival havien de ser dos números. Dels dos, un van fer mostra del seny que de mica en mica es va agafant i, a tres quarts de tres, em trucaven a casa per dir que no sortirien, és lògic desistir de pujar a un escenari quan, dos hores abans, l’únic que es té clar és la música que sonarà durant l’actuació. L’altra va estar un ballet que van fer 3 nenes de primer de cicle mitjà que ho van fe força bé.
Ja eren sobre l’escenari un grup de xiquetes de cicle superior, els xiquets enguany ens han sortir poc d’escenari, que s’hi ha de fer. Recuperant les xiquetes, molt bé, com sempre, molt bé, molt bé el vestuari, molt bé la coreografia... Xeic, molt bé!
Dídac, Georgina i Marta van ser qui enguany van quedar al finalistes en la fase de centre del Concurs d’Oratòria, aquest curs va tocar parlar durant un minut i en anglès de la nostra festa de Sant Antoni, tot i que es van embalar una mica, donava gust sentir-los.
I, no podia faltar, batuka amb primer de cicle superior i també molt bé, falta de participació masculina, però, un molt bé a les xiquetes!
Punt i final i comiat, un cop més les xiques de segon de cicle superior amb l’actuació “Anem a la platja”. Sense comentaris, jo parlaria de delicadesa, preciosisme... Fan-tàs-tic!
I, mentre es projectava l’audiovisual elaborat per Francisco Barbero i que s’havia lliurat a tots i cadascun d’ells i elles en el berenar de fi d’etapa que els pares i les mares els hi van preparar diumenge passat, se’ls va anar cridant d’un en un, d’una en una i lliurant una foto de record. A destacar que tot i que dies abans, en algun moment, hi ha qui va mostrar poc interès a participar en l’acte, a la fi, allí estaven, només en va faltar un, la resta, allí estaven pujant i gaudint de l’adéu que se’ls va fer.
Per acabar a destacar un saló d’actes ple, potser més que mai. A destacar l’augment i la qualitat de les actuacions presentades. A destacar l’augment d’interès de les mames i alguns pares a participar en la preparació d’actuacions per la festival de fi de curs. A destacar que els pares, no dic mares i mames, ens hem d’implicar una mica més, els fills i les filles són de tots dos, no només de les mames. A destacar que hi ha una junta de l’AMPA amb moltes ganes de fer coses, amb moltes ganes d’innovar, però, els manca col·laboració, no pot ser que Emilio i la presidenta muntin sols l’equip de so amb la de pares i mares que hi ha al centre, i que siguin les mateixes mares que han dut el pes de l’organització del festival qui hagin de desmuntar la paradeta.

dijous, 14 de juny del 2007

Un euro, un grapat de llapis per a Pakistan

No és el primer cop que al meu bloc parlo de l’Àlex Estela i el nostre col•legi. Per qui no ho sap, una de les dèries de l’Àlex és enfilar-se per les parets, això sí, de bon rotllo.
Aquest cop té previst enfilar-se pels cims de la serralada del Karakorum a Pakistan.
Com ja és costum en ell, el darrer cop que va estar al Pakistan, ben just arribar va passar pel col•legi i ens va deixar gaudir amb ell de la seva aventura. Les diapositives, cometaris, anècdotes, tocar cordes, mosquetons, piolets... va transformar l’aula en la paret del cim més alt del món.
Una de les imatges que més ens va copsar va ser la d’un grup de canalla que li demanva... Mejar? Caramels? No. No li demanava altra cosa que el llapis que duia. Aquella canalla, ven al contrari que nosaltres, quan se li acaba un llapis, si el perd –que se’n guarda prou-, quan... no en pot anar a comprar un a altre. Aquell llapis que abans de perdre’l ha te substitut a casa nostra, allà, a les muntanyes del Pakistan és un tresor.
També ens va parlar del bé que l’havien acollit, com compartien amb ell i els seus companys l’escàs menjar, les quatre fulles de té que tenien, com els obrien les seves cases com si fossin l’amic que tan de temps havien esperat.
Tot plegat va fer que penséssim: Quan hi tornis els hi portaràs més d’un llapis dels nens i nenes de Flix.

Vet aquí que hi torna i ja hem orquestrat el projecte. Tothom qui vulgui pot dur 1 euro per comprar un grapat de llapis pels nostres amics del Pakistan. Cada nen, cada nena que vulgui participar ha de lliurar el més aviat possible l’euro al seu tutor o a la seua tutora. Si vols participar i no tens ningú a l'escola dona-li al nebot, a la xiqueta de l'amic, al veí... a qui siguis que sapigui que el pugui fer arribar al col·legi.
Perquè un euro i no un llapis? Perquè el pes d’equipatge a transportar en un avió té un límit i els sobrepès té una recàrrec de mort. Perquè de bon segur aquí amb un euro compraria un parell de llapis i allí en comprarà un parell de dotzenes com a mínim.
Àlex, des d’aquí el desig de què tu i la resta de components de l’expedició assolíssiu les vostres fites, que dugueu un llapis d’alegria a aquella canalla i que, quan sigueu dalt del cim més alt, digues ben fort el nom de Flix –estireu d’acord amb mi que l’Àlex, ara per ara, és qui ha fet sonar més alt el nom de Flix, dir-ho en un avió no val, és un espai tancat i d’allí no surt i que no se li acudeixi a ningú obrir la finestreta per a què surti-.
Sort i porteu moltes diapos, ara fotos digitals!

dimarts, 12 de juny del 2007

Premis Medi Ambient

És normal en mi, que si no imparteixo classe, estic capficat en algun afer al meu despatx.
Maria José passava per allí i va entrar:
- Saps quin projecte comencem?
- Sorprent-me!
- Jo reciclo, i tu?
- També!
Com que sóc una mica de la seba, el projecte em va semblar força encertat, la veritat, de ben segur que si me n’hagués dit un altre també l’hagués trobat bé, ja que, al nostre centre, ara per ara, es desenvolupi el projecte que es desenvolupi sol ser una passada.

El Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va lliurar ahir els XIV Premis Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, que reconeixen públicament les contribucions rellevants en favor de la protecció i millora del nostre entorn. A la nostra escola estem d'enhorabona, ja que la nostra companya Mª José Cervelló i els seus alumnes han estat escollits amb la categoria de centres educatius, premi d'educació infantil, amb el projecte: Jo reciclo, i tu?" (Còpia integra del bloc de Carme).

Tot i que el premi és d’un projecte en concret, i que cal admirar i felicitar la tasca feta per Mª José i la seva trepa, considero, com a cap d’estudis, que el premi també és un reconeixement global, per una banda, a la tasca desenvolupada pel que fa a projectes al nostre centre i, per altra, a la dinàmica de treball del CEIP Enric Grau i Fontseré.

dijous, 7 de juny del 2007

ToonDoo

Una altra eina Web 2.0 força divertida i gratiuïta.
Podeu crear tires d'una, dos o tres vinyetes que després inserireu al vostre bloc.
Us permet escollir paisatges de fons, personatges, objectes... i afegir-hi bafarades per fer-los dir allò que volgueu.
Com sempre cal registrar-se.
Un consell, si us registreu i creeu la vostra tira, no feu servir l'apòstrof per anomenar el treball, dóna problemes i no deixa generar l'embled a inserir al bloc.
Una darrera cosa, també he tingut problemes amb els accents, no me'ls ha acceptat a les bafarades.A
Us agrairia que si feu algun descoberta me la comentéssiu.

(Unes hores després)Llegiu els comentaris, la Carme ja ha trobat solució al problema de l'accentuació.












Niu d'activitats a Flix 2007

De tots colors i per a tots el gustos. Variats i bé de preu tot un ventall de tallers que s'ha programat per gaudir de l'estiu i aprendre: música, dansa, informàtica, anglès...Us recomano fer un cop d'ull al programa clicant aquí.
Aprendre divertint-se durant una estona i la resta del dia: rascar-se la panxa, piscina, parc...







dimecres, 23 de maig del 2007

El Zoo d'en Pitus

Dimarts 22 de maig, els nens i les nenes de cicle mitjà van anar al zoo de Barcelona, per participar en la cloenda dels actes organitzats amb motiu del 40è Aniversari de la publicació de l'obra de Sebastià Sorribas El Zoo d'en Pitus.
El motiu de la seva assistència a la jornada va estar la participació del cicle en el concurs de manualtiats, concurs en què l'obra de Laia Ferrús Vicente, de segon de cicle mitjà, va aconseguir un fantàstic segon premi.
Vet aquí unes imatges de com va anar la cosa




A l'hora de dinar vam coincidir amb la Núria, de l'Escola Virolai, qui aconseguí el primer premi amb un original cavall creat a partir d'una bota. Núria, moltes felicitats!



Per acabar, cinc cèntims del desenvolupament de la diada.
En arribar vam fer una gincama. Es tractava de buscar un seguit d'animals i contestar unes preguntes. Divertit!
Després vam anar a visitar l'exposció on hi havia una mostra dels treballs realitzats per les diferents escoles que participaven en la celebració. Fantàstic!
Mentres 3 de les nostres 4 classes gaudien una estoma més de l'exposició, segon de cicle mitjà A anava a recollir el guardó, una càmera de fotografiar digital, i aconseguia els autografs de l'escriptor Sebastià Sorribas i de la il·lustradora Pilarín Bayes, aquí fa uns cursos vam tenir la sort de tenir al nostre centre.
Acabat el lliurament de premis, dinar a la gespa i visita del Zoo.
Ja eren pels vols de les 6 de la tarda que pujavem a l'autobús per tornar cap a casa.
Va ser una diada divertida, interessant i aquí vaig teniu un petit reportatge fotogràfic.


A banda hem fet altres activitats com una exposició virtual que us convidem a visitar clicant sobre la imatge que trobareu a continuació.

Ara estem muntant un zoo al centre, ben aviat en podreu veure imatges.

divendres, 18 de maig del 2007

Sant Joan 2007 Sardanes a Flix

Com cada any, el dia 23 de juny, juntament amb l'encesa de la foguera de Sant Joan, celebrarem el 8è concurs de Sant Joan Sardanes a Flix.
En primer lloc, tot l'alumnat de cicle superior agrupats per colles protagonitzaran el concurs, es lliuraran els premis i, per acabar, es ballaran dos sardanes, una de germanor i comiat de l'alumnat de cicle superior, i una darrera oberta a tot el públic assistent a l'acte, especialment a l'alumnat de cicles inferiors que han participat en les classes de sardana desenvolupades dins l'àrea d'Educació Física.
Vet aquí la sardana de concurs. Força eixerida, per cent!



Pels 3 del rom cre...

Repartiment:

  • 2 tirades de curts lligades.Al 31 de la segona 1 dos i llargs. Com que acaba a l’esquerra es comença amb el peu dret i es continua cap a l'esquerra.
  • 2 tirades de llargs lligades.Al 55 de la segona tirada1 dos i curts. Com que s’ha acabat a la dreta es comença amb el peu esquerre i es continua cap a la dreta.
  • 1 tirada de curts i al 30, 1 tres i llargs.Com que s’acaba a la dreta es comença amb el peu esquerre i es continua cap a la dreta.
  • 1 tirada de llargs, al 52, 1 dos, 1 tres i contrapunt.
  • 1 Tirada de llargs, al 52, 1 dos, 1 tres i cop final.

Amb la col·laboració de l'Agrupació Sardanista de Flix, AMPA del CEIP i Ajuntament de Flix.

dimarts, 15 de maig del 2007

slideShare

Una altra eina dins el nouvingut concepte Web 2.0 Aquesta utilitat us... una presentació powerpoint per tal que tingui l'aspecte que podeu observar tot seguit. No sé si fa més coses, jo seguiré investigant i seguiré informant. Curiós.



La cuina de Cloret



Com una activitat més dins la setmana cultural, a la Carme i a la Meritxell se'ls va ocórrer publicar un llibre: La cuina de Cloret, d'aquí i d'allà. Tot un recull de receptes de cuina que van anar portant la canall que podrien ser l'enveja del mateix Ferran Adrià i, a sobre, és a l'abast vostre, el podeu adquirir per 7 mòdics eurets a la secretaria del centre o a qualsevol llibreria del poble.

A més, inclou el nom de tots els nenes i les nenes del col·legi, dels mestres i les mestres, no pot ser que encara no el tingueu. Vinga que feu tard!

Los bitxos de 1CM


A primer de cicle mitjà és el darrer curs que treballem amb el PAINT, "Bitxos" és el darrer treball que fem. Us convidem a fer-hi un cop d'ull.

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Si voleu veure més BITXOS, només us cal clicar aquí


L'estrella de Cambrils a l'ESNIP

L'ESNIP ens permet emmagatzemar diferents tipus de documents: so, presentacions multimèdia... i generar el codi htm que fa possible la seva crida des del nostre bloc.


EstrellaDeCambrils...


divendres, 11 de maig del 2007

Les Planes de Son


This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

diumenge, 25 de març del 2007

Ja és primavera... al pati




Ja és privamera als nostres patis. Als mestres i les mestres els convido a escapar del tedi del llibre de text, i fer un vol pel pati per tal de descobri-hi la primavera: la primera fulla, el primer borró, la primera...

divendres, 23 de març del 2007

Qui canta el seu mal espanta




Aquesta tarda hem substituït el so agre de la sirena pel cant melangiós de Lluís Llach en el tema El meu país. I és que no tenim res en contra la sirena, ben al contrari, força vegades ens és molt útil, ho hem pel fet que avui Lluís Llach diu que es retira, diu que ofereix el seus darrers concerts.
Tot i que ens quedarà la seva obra, qui l’ha anat seguint i vivint, sent que el nostre país perd una gran artista, una gran persona, un gran ideòleg –tot i que el qualificatiu possiblement li molesti-... tot plegat m’ha entristit una mica, fins què m’ha vingut al cap allò de que “qui canta el seu mal espanta”, tot just després de veure les notícies: amb la quantitat de busca-raons –per dir-ho finament i educadament- que hi ha encenent l’estat, impossible que Llach pugui emmudir per sempre, i no cantar mai més per tal d’espantar els seus malts, el nostres mals. Llàstima que la música no espanti també els busca-raons dels trons –repeteixo, per dir-ho finament i educadament-. Per cert, no els espanta, però els molesta...

divendres, 2 de març del 2007

Setmana cultural



La Carme i la Meritxell ja la tenen a punt. Dedicat a elles, que com diria ma filla: "S'ho curren"

divendres, 16 de febrer del 2007

Viatge a Alaska



Aquests dies l'Àlex Estela ens ha vingut a explicar a cicle mitjà i superior el seu viatge a Alaska.
Àlex és un exalumne del nostre col·legi, actualment treballa de guardia municipal a la nostra vila, és president del Centre Excursionista de Flix i de sempre ha estat un amant de l'esport, corre, va amb bicicleta... però, la seva afició que més ens sorprén és l'escalada. La seva darrera aventura ha estat Alaska, vegeu vosaltres mateix que ens diu:

"Aquest any vàrem anar a Alaska, concretament a la glacera anomenada Ruth Gorge. Aquesta té una llargada a la seva part principal d'uns 10 kms. per 2 d'ample i està voltada de grans parets, aquestes tenen fins a 1500m. d'alçada. Les més importants són el Mt.Dickey, el Mt.Bradley i el Mt.Barille. Nosaltres vam escalar en el Mt.Barille a més de escalar dues altres parets. Al tenir pocs dies no vam poder escalar el Mckinley (6.178m.) cim d'Alaska i de NortAmérica ja que necessite aclimatar i pagar un permis amb dos mesos d'antel.lació, (ho deixarem pel 2009).

Àlex"
Àlex, gràcies per compartir totes aquestes coses amb nosaltres.

Per veure les fotos de viatge, clique aquí.

dimarts, 30 de gener del 2007

Flix i la Catalunya industrial


Tot sovint, ja sigui reportatge d'una televisió, ja sigui afegitó dominical d'un diari, en parlar dels pobles de les ribes de l'Ebre, dels pobles de ... tot sovint, Flix no existeix. Flix, comença a existeix quan pot ser notícia, millor si es pot permetre el redator un caire sensacionalista, amb un toc ecologista que és el que es el que muda ara, per tal que el lector pugui escandalitzar-se mentre llegeix còmodament en diari, dins el seu 4x4 turbo....mentre espera que la canalla surti del col·legi, de vegades, fins i tot, amb el motor engegat, ja sigui perquè fa fred a l’exterior i cal mantenir l’ambient interior, ja sigui perquè fa una calor irresistible i, volem mantenir l’ambient, ni que sigui a costa del medi ambient. La setmana passada a 2CS, classe de socials ens va tocar parlar del procés d’industrialització en què Catalunya es va veure immersa en el decurs del segle XIX: Terrassa... - Aquest tema ens interessa de prop. Qui sabria dir per què? Un parell de respostes fora de lloc i Marc l’encerta:- Per la fàbrica. I és que a finals del segle XIX s’ubicà a Flix la primera fàbrica d’electròlisi cloro-alcalina de l'Estat i tercera d'Europa, i remarco això de primera i tercera, la qual, actualment continua en funcionament: és una fàbrica centenària. Dels dos models d'indústries que s’originaren a l’època, la nostra respon genuïnament al de les colònies: ubicada al medi rural -tant que ho continua essent-, prop del riu -al marge dret de l'Ebre-, a més de la fàbrica hi havia i hi ha, una colònia -el Barri- que continua conservant el habitatges per al tècnics, obrers, així com a edificis per a serveis col·lectius com el Casino -hotel i restaurant- i més.Tot i que a la gent de Flix ens agradaria que estès millor conservat, i que caldria treballar per mantenir i millorar aquesta joia urbanística de l’arquitectura industrial de l'època, considero que té un grau de conservació acceptable. Vet aquí que dilluns 29, a les 4 de la tarda, segon de cicle superior acompanyat per la Carme -la tutora del B-, l'Abi que havia començat pràctiques aquell dia i jo -dono socials al B- vam anar a visitar "lo Barri". Sembla que va agradar. Va sobtar que allò que deia el llibre, ho teníem a Flix i, no ens n'havíem adonat. Una darrera cosa, la nosta colònia té una altra peculiaritat, l’empresa la crearen i dirigiren durant molts anys, els alemanys, els quals deixaren la seva empremta i tarannà a l’hora, tant d'urbanitzar, com de construir.
Us convidem a fer el tomb pel barri amb nosaltres.


El nostre agraïment a la direcció d' ERCROS Industrial fàbrica de Flix que ens va deixar visitar les actuals oficines, antiga casa del director de la factoria. A Pere Muñoz Hernández, historiador i autor de l'obra Alemanys a l'Ebre, La colònia química alemanya de Flix (1897-1994), edicions Mèdol.

dilluns, 29 de gener del 2007

Audacity


Sembla ser que el nostre primer contacte amb l'Audacity va agradar. Sou molts i moltes qui m'heu demanat l'adreça per descarregar i instal·lar-vos a casa aquest programa tant divertit, doncs bé, cliqueu sobre la imatge o aquí mateix i fareu cap a la pàgina de descàrrega del programa.

Desitjo que us divertiu fotça.
Envieu-me els vostres enregistraments en mp3.
Si continueu engrescats i engrescades, us ensenyaré com fer que en endegar el vostre ordinador, us doni una benvinguda personalitazada.

diumenge, 28 de gener del 2007

Sortida a la Reserva Natural de Sebes


A Flix tenim un dels espais naturals més interessants del nostre país i, tot sovint, desaprofitat per desconegut.
Tot i la seva variada oferta pedagògica, en aquest article només us en presentaré d'una: Viure un dia d'anellador/a.
A la Reserva Natural de Sebes cada any, de setembre a novembre es duu a terme una campanya d'anellament d'ocells. Enguany hi vam anar amb 2CM i, vist el resultat, hem acordat repetir-la cada cada curs.
Si una imatge val més que mil paraules, jutgeu vosaltres mateix, feu clic sobre la foto i veureu l'àlbum fotogràfic de la sortida. Si en voleu una mica més, feu clic aquí i coneixereu la sortida del puny i lletra d'un alumne. I, si finalment us heu engrescat, cliqueu aquí, aquí, i aquí per conèixer més la Reserva Natural de Sebes.
Des d'aquí el nostre agraíment a l'Anna i el Roger per descobrir-nos els secrets de l'anellament, a Pere Josep per les seves explicacions vers la tasca que els cavalls desenvolupen dins l'ecosistema de Sebes, a la Noèlia que ens va ensenyar l'aguait i ens va acompanyar al llarg de tota la jornada.
Ei, animeu-vos, és molt bonic -prometo que no tinc accions dins l'empresa, us animo a visitar la reserva, de cor-.

dilluns, 15 de gener del 2007

Saltar la corda

Ei, ull viu a la cassola trepa de cicle superior! Aquest trimestre toca treballar la corda i, vet aquí el que, com a mínim, hem de saber fer al final del trimestre.

Very Pomelo

Very Pomelo és Xarim, fill d'uns amics, d'aquells de tota la vida, i exalumne. Des que va descobrir la música, la Terra ha deixat de girar al voltant del Sol. Ara són la Terra, el Sol, les cafeteres, les idees... el món, la vida i tots els seus accidents, qui giren al voltant de la música.
Autodidacta, creatiu, genial i desaprofitat.
Actualment milita a les files de dos formacions força diferents pel que fa a tendència musical. Per una banda acompanya a Pantanito i per altra, també forma part de Monoxide Pills. Costa de pair, però es del tot cert. A tot això, té el seu propi espai de creació personal Very Pomelo i és d'aquest espai d'on podeu treure profit a nivell d'escola.
En aquest espai hi trobareu temes seus, originals i lliures de dret d'autor -no heu de pagar, no us poden denunciar...- que podeu fer servir a l'escola, concretament, nosaltres els fem servir com a sintònies dels nostres programes de ràdio a l'escola, els nostres contes...
Confio que us pugui fer servei. Si és així, agrairia m'ho féssiu saber. Gràcies.

divendres, 12 de gener del 2007

Google: Una caixa de sorpreses!

Google cada cop és més sorprenent.
Proveu d'escriure a la finestra del buscador define: seguit, sense espais d'una paraula, per exemple define:arbre i digueu-li que busqui. Observeu els resultats i feu proves.

Una més, escriviu a la finestra del buscador una operació, digueu-li que busqui i observeu que passa.

Si en sabeu més o en descobriu alguna, feu-me-la saber

dijous, 11 de gener del 2007

Napoleó, Abba i Waterloo

Dilluns tarda, classe de socials a 2CS, Revolució Francesa, Napoleó... i, questió a investigar per a la propera classe: Nom del grup dels 70 que interpreta una cançó que porta per nom la darrera batalla que lliurà Napoleó?
Dijous, mentre dinava, idea: avui,en lloc de donar la solució la canalla que la doni l'ordinador! D'on puc treure el tema? Youtube és la manera més ràpida, em va dir l'Aleix -mon fill- que estava a l'aguait. Dos minuts i quaranta-cinc segons, vídeo localitzat i enllaçat al meu bloc.
En entrar a classe...
- Jo ja sé la resposta!
- I jo, me l'ha dit mon pare...
- Ei, silenci! Tothom al racó de l'ordinador!
Emtrem al bloc i endeguem el vídeo.
Cares de satisfacci. Majoritàriament havien esbrinat el nom del grup i de la cançó. La música impregna l'ambient: Marc tarareja la melodia, Ryan, que és anglesa, se sap la lletra, però se'n dóna vergonya de cantar-la, llàstima!..
Bé, ja tenim la classe engrescada. Ara, amb alegria i il·lusió a per la Industrial Revolució -l'inversió és per la rima, ja ho havéu filat, no?-.

dimecres, 10 de gener del 2007

Sóc de Flix

Vet aquí la primera provatura, inserir una imatge i crear enllaços, des de la imatge i des d'alguna de les paraules del text. A veure si és tan fàcil com sembla a priori. Sort Joan-Ramon!

Sóc de Flix, un poblet situat al marge dret de l’Ebre, cap al nord de la Ribera d’Ebre, ben a prop, segons diuen d’on el riu és fa català i, una mica més amunt, d’on no fa massa el volien fer murcià –suposo que és aquest el gentilici- i, tot i que la cosa està deturada, ves a saber què passarà, perquè si confiem amb l’aigua del degel de la neu que ha de baixar dels Pirineus, possiblement de seguir així, i en té tota la pinta, ben aviat, el riu no serà ni català, ni aragonès, ni... i a la Pilarica no li caldrà patir pel soroll perquè pel seu costat ja no hi passarà cap riu i, mireu que us dic, potser fins i tot haurem de deixar de ser de Flix i anar a treballar de cambrers als bars i restaurants de les platges del nord d’Europa. Com canvia la vida?

Nota final.- Això dels blogs és una caixa de sorpreses, sense cap dificultat he enllaçat:

  1. A la imatge, un àlbum de fotos creat amb PicasaWeb.
  2. Al text Flix la pàgina web del poble.
  3. Al text Ribera d'Ebre, l'article corresponent de la Wikipèdia.
  4. Al text Europa, una imatge de satèlit, també de la Wikipèdia.
  5. A la Pilarica hi volia enllaçar una foto de Saragossa, però, el Barça començava a saltar al terreny de joc. A veure si hi ha sort i avui no fem riure... o plorar, segons com es vulgui agafar la cosa.

Un darrer comentari, el text, l'he creat amb el Word i després l'enganxat.

Jo també tinc bloc

Jo ja tinc bloooc! I tu? No?
S’ha acabat!Sense ànim de plagi: Ja sóc aquí! Ja tinc bloc!
Una, dos, tres… pàgines web, cinc o sis o set correus electrònics –per cert, sabeu que en català se’n diu cle: correu de lectura electrònica-, Hotmail, Skype, Picasa, Youtube… tot i això, diries que encara tenia un budell buit, que encara em faltava alguna cosa, em faltava un BLOC!
Avui, 10 de gener de 2007, començo a bloquejar, la veritat és que vaig començar fa una setmana, però, no sé on ho vaig fer. Ei, no malpenseu! Si bec no teclejo.
Bé, reemprenent el fil del discurs, avui començo a bloquejar amb un tarannà una mica més seriós –molt serà que demà tampoc trobi aquest bloc-, la qual cosa vol dir començar a putinejar, experimentar... gaudir, de tant en tant, de la cèlebre exclamació: eureka!
Us deixo i m’endinso als budells d'aquest programari que confio em permetrà tenir un bloc amb cert interès i, fent servir el qualificatiu que més fa riure a la trepa de sisè –no sé per què?-, un bloc trempat!