dimarts, 30 de gener del 2007

Flix i la Catalunya industrial


Tot sovint, ja sigui reportatge d'una televisió, ja sigui afegitó dominical d'un diari, en parlar dels pobles de les ribes de l'Ebre, dels pobles de ... tot sovint, Flix no existeix. Flix, comença a existeix quan pot ser notícia, millor si es pot permetre el redator un caire sensacionalista, amb un toc ecologista que és el que es el que muda ara, per tal que el lector pugui escandalitzar-se mentre llegeix còmodament en diari, dins el seu 4x4 turbo....mentre espera que la canalla surti del col·legi, de vegades, fins i tot, amb el motor engegat, ja sigui perquè fa fred a l’exterior i cal mantenir l’ambient interior, ja sigui perquè fa una calor irresistible i, volem mantenir l’ambient, ni que sigui a costa del medi ambient. La setmana passada a 2CS, classe de socials ens va tocar parlar del procés d’industrialització en què Catalunya es va veure immersa en el decurs del segle XIX: Terrassa... - Aquest tema ens interessa de prop. Qui sabria dir per què? Un parell de respostes fora de lloc i Marc l’encerta:- Per la fàbrica. I és que a finals del segle XIX s’ubicà a Flix la primera fàbrica d’electròlisi cloro-alcalina de l'Estat i tercera d'Europa, i remarco això de primera i tercera, la qual, actualment continua en funcionament: és una fàbrica centenària. Dels dos models d'indústries que s’originaren a l’època, la nostra respon genuïnament al de les colònies: ubicada al medi rural -tant que ho continua essent-, prop del riu -al marge dret de l'Ebre-, a més de la fàbrica hi havia i hi ha, una colònia -el Barri- que continua conservant el habitatges per al tècnics, obrers, així com a edificis per a serveis col·lectius com el Casino -hotel i restaurant- i més.Tot i que a la gent de Flix ens agradaria que estès millor conservat, i que caldria treballar per mantenir i millorar aquesta joia urbanística de l’arquitectura industrial de l'època, considero que té un grau de conservació acceptable. Vet aquí que dilluns 29, a les 4 de la tarda, segon de cicle superior acompanyat per la Carme -la tutora del B-, l'Abi que havia començat pràctiques aquell dia i jo -dono socials al B- vam anar a visitar "lo Barri". Sembla que va agradar. Va sobtar que allò que deia el llibre, ho teníem a Flix i, no ens n'havíem adonat. Una darrera cosa, la nosta colònia té una altra peculiaritat, l’empresa la crearen i dirigiren durant molts anys, els alemanys, els quals deixaren la seva empremta i tarannà a l’hora, tant d'urbanitzar, com de construir.
Us convidem a fer el tomb pel barri amb nosaltres.


El nostre agraïment a la direcció d' ERCROS Industrial fàbrica de Flix que ens va deixar visitar les actuals oficines, antiga casa del director de la factoria. A Pere Muñoz Hernández, historiador i autor de l'obra Alemanys a l'Ebre, La colònia química alemanya de Flix (1897-1994), edicions Mèdol.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Lo barri sempre m'ha encantat, sobretot quan era petit, no sé si perquè veia les coses d'un altre angle o perquè estava millor conservat però el recordo més ben conservat i ple de llum. Sempre que passejo pel barri recordo el mateix, que estic a l'època daurada del barri i tot es tan bonic com m'han contat a casa. Amb els seus petits passeigs, el seu parc, l'economato(s'escriu així?), també he sentit moltes històries llunyanes sobre festes majors del barri, regals, jardiners, nivell de vida, etc. i tot dona a pensar en un barri molt bonic i ple de vida, ara fosc i abandonat, esperem que no sigui així per molt temps!

JOAN-RAMON ha dit...

Jo tenia unes ties que vivien al Barri. Hi vai passar moltes estones. Vai gaudir del parc infantil, el primer de Flix, amb un seguit d'artilugis d'allò més originals: tortugues, una mena cactus, un pista, una mena de cova feta a la paret i plena de forats com si fora un formatge... també vai viure l'època de les festes de Barri, Sant Jaume, solien portar lo milloret del moment: Basilio, Los Diablos... tot i això tenia el seu puntet agre molt de l'època, els tècnics i satèlits eren senyors, hi havia privilegis i actituds que deixaven molt a desitjar, fins i tot, d'iguals, hi havia qui, pel fet de viure al barri se sentia una mica més que tu, que vivies al poble.
Per acabar una curiositat, hi havia un dia, de ben segur la nit de la revetlla de Sant Jaume que, si no portaves corbata, no entraves al ball. Coses de l'època.

eva_yam ha dit...

Holess Joan Ramon!! Ostres quins records amb aq fotos!

M'ha agradat molt aq article i sobretot les fotos! enhorabona a tots els que heu muntat el reportatge!

La meva infància la vaig viure allí i q vols que et digui, com el barri res de res! per mi era el millor ja que la llibertat que tenies allí no la tenies al poble!! Van ser molts anys jugant i recorrent cada racó del barri!! era casa meva!!

Ara fa poc vaig anar a fer una volta per ensenyar-li al meu novio i la veritat es que fa pena de veure!! però clar, als meus ulls sempre tindrà una imatge maquíssima!!

Bé, m'ha agradat molt! felicitats! i si em permets posaré un enllaç des de el meu bloc!

Fins aviat!
Eva, una flixanca del barri! ;)