Los bitxos de 1CM

A primer de cicle mitjà és el darrer curs que treballem amb el PAINT, "Bitxos" és el darrer treball que fem. Us convidem a fer-hi un cop d'ull.

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Si voleu veure més BITXOS, només us cal clicar aquí

L'estrella de Cambrils a l'ESNIP

L'ESNIP ens permet emmagatzemar diferents tipus de documents: so, presentacions multimèdia... i generar el codi htm que fa possible la seva crida des del nostre bloc.

EstrellaDeCambrils...

Les Planes de Son

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Ja és primavera... al pati

Ja és privamera als nostres patis. Als mestres i les mestres els convido a escapar del tedi del llibre de text, i fer un vol pel pati per tal de descobri-hi la primavera: la primera fulla, el primer borró, la primera...

Qui canta el seu mal espanta

Aquesta tarda hem substituït el so agre de la sirena pel cant melangiós de Lluís Llach en el tema El meu país. I és que no tenim res en contra la sirena, ben al contrari, força vegades ens és molt útil, ho hem pel fet que avui Lluís Llach diu que es retira, diu que ofereix el seus darrers concerts.

Tot i que ens quedarà la seva obra, qui l’ha anat seguint i vivint, sent que el nostre país perd una gran artista, una gran persona, un gran ideòleg –tot i que el qualificatiu possiblement li molesti-... tot plegat m’ha entristit una mica, fins què m’ha vingut al cap allò de que “qui canta el seu mal espanta”, tot just després de veure les notícies: amb la quantitat de busca-raons –per dir-ho finament i educadament- que hi ha encenent l’estat, impossible que Llach pugui emmudir per sempre, i no cantar mai més per tal d’espantar els seus malts, el nostres mals. Llàstima que la música no espanti també els busca-raons dels trons –repeteixo, per dir-ho finament i educadament-. Per cert, no els espanta, però els molesta...

Setmana cultural

La Carme i la Meritxell ja la tenen a punt. Dedicat a elles, que com diria ma filla: "S'ho curren"

Viatge a Alaska

Aquests dies l'Àlex Estela ens ha vingut a explicar a cicle mitjà i superior el seu viatge a Alaska.
Àlex és un exalumne del nostre col·legi, actualment treballa de guardia municipal a la nostra vila, és president del Centre Excursionista de Flix i de sempre ha estat un amant de l'esport, corre, va amb bicicleta... però, la seva afició que més ens sorprén és l'escalada. La seva darrera aventura ha estat Alaska, vegeu vosaltres mateix que ens diu:

"Aquest any vàrem anar a Alaska, concretament a la glacera anomenada Ruth Gorge. Aquesta té una llargada a la seva part principal d'uns 10 kms. per 2 d'ample i està voltada de grans parets, aquestes tenen fins a 1500m. d'alçada. Les més importants són el Mt.Dickey, el Mt.Bradley i el Mt.Barille. Nosaltres vam escalar en el Mt.Barille a més de escalar dues altres parets. Al tenir pocs dies no vam poder escalar el Mckinley (6.178m.) cim d'Alaska i de NortAmérica ja que necessite aclimatar i pagar un permis amb dos mesos d'antel.lació, (ho deixarem pel 2009).

Àlex"
Àlex, gràcies per compartir totes aquestes coses amb nosaltres.

Per veure les fotos de viatge, clique aquí.