slideShare
Una altra eina dins el nouvingut concepte Web 2.0 Aquesta utilitat us... una presentació powerpoint per tal que tingui l'aspecte que podeu observar tot seguit. No sé si fa més coses, jo seguiré investigant i seguiré informant. Curiós.
dimarts, 15 de maig del 2007
La cuina de Cloret
Com una activitat més dins la setmana cultural, a la Carme i a la Meritxell se'ls va ocórrer publicar un llibre: La cuina de Cloret, d'aquí i d'allà. Tot un recull de receptes de cuina que van anar portant la canall que podrien ser l'enveja del mateix Ferran Adrià i, a sobre, és a l'abast vostre, el podeu adquirir per 7 mòdics eurets a la secretaria del centre o a qualsevol llibreria del poble.
A més, inclou el nom de tots els nenes i les nenes del col·legi, dels mestres i les mestres, no pot ser que encara no el tingueu. Vinga que feu tard!
Los bitxos de 1CM
A primer de cicle mitjà és el darrer curs que treballem amb el PAINT, "Bitxos" és el darrer treball que fem. Us convidem a fer-hi un cop d'ull.
This album is powered by BubbleShare - Add to my blog
Si voleu veure més BITXOS, només us cal clicar aquí
L'estrella de Cambrils a l'ESNIP
L'ESNIP ens permet emmagatzemar diferents tipus de documents: so, presentacions multimèdia... i generar el codi htm que fa possible la seva crida des del nostre bloc.
| EstrellaDeCambrils... |
divendres, 11 de maig del 2007
diumenge, 25 de març del 2007
Ja és primavera... al pati
Ja és privamera als nostres patis. Als mestres i les mestres els convido a escapar del tedi del llibre de text, i fer un vol pel pati per tal de descobri-hi la primavera: la primera fulla, el primer borró, la primera...
divendres, 23 de març del 2007
Qui canta el seu mal espanta
Aquesta tarda hem substituït el so agre de la sirena pel cant melangiós de Lluís Llach en el tema El meu país. I és que no tenim res en contra la sirena, ben al contrari, força vegades ens és molt útil, ho hem pel fet que avui Lluís Llach diu que es retira, diu que ofereix el seus darrers concerts.
Tot i que ens quedarà la seva obra, qui l’ha anat seguint i vivint, sent que el nostre país perd una gran artista, una gran persona, un gran ideòleg –tot i que el qualificatiu possiblement li molesti-... tot plegat m’ha entristit una mica, fins què m’ha vingut al cap allò de que “qui canta el seu mal espanta”, tot just després de veure les notícies: amb la quantitat de busca-raons –per dir-ho finament i educadament- que hi ha encenent l’estat, impossible que Llach pugui emmudir per sempre, i no cantar mai més per tal d’espantar els seus malts, el nostres mals. Llàstima que la música no espanti també els busca-raons dels trons –repeteixo, per dir-ho finament i educadament-. Per cert, no els espanta, però els molesta...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
