Ja és primavera... al pati

Ja és privamera als nostres patis. Als mestres i les mestres els convido a escapar del tedi del llibre de text, i fer un vol pel pati per tal de descobri-hi la primavera: la primera fulla, el primer borró, la primera...

Qui canta el seu mal espanta

Aquesta tarda hem substituït el so agre de la sirena pel cant melangiós de Lluís Llach en el tema El meu país. I és que no tenim res en contra la sirena, ben al contrari, força vegades ens és molt útil, ho hem pel fet que avui Lluís Llach diu que es retira, diu que ofereix el seus darrers concerts.

Tot i que ens quedarà la seva obra, qui l’ha anat seguint i vivint, sent que el nostre país perd una gran artista, una gran persona, un gran ideòleg –tot i que el qualificatiu possiblement li molesti-... tot plegat m’ha entristit una mica, fins què m’ha vingut al cap allò de que “qui canta el seu mal espanta”, tot just després de veure les notícies: amb la quantitat de busca-raons –per dir-ho finament i educadament- que hi ha encenent l’estat, impossible que Llach pugui emmudir per sempre, i no cantar mai més per tal d’espantar els seus malts, el nostres mals. Llàstima que la música no espanti també els busca-raons dels trons –repeteixo, per dir-ho finament i educadament-. Per cert, no els espanta, però els molesta...

Setmana cultural

La Carme i la Meritxell ja la tenen a punt. Dedicat a elles, que com diria ma filla: "S'ho curren"

Viatge a Alaska

Aquests dies l'Àlex Estela ens ha vingut a explicar a cicle mitjà i superior el seu viatge a Alaska.
Àlex és un exalumne del nostre col·legi, actualment treballa de guardia municipal a la nostra vila, és president del Centre Excursionista de Flix i de sempre ha estat un amant de l'esport, corre, va amb bicicleta... però, la seva afició que més ens sorprén és l'escalada. La seva darrera aventura ha estat Alaska, vegeu vosaltres mateix que ens diu:

"Aquest any vàrem anar a Alaska, concretament a la glacera anomenada Ruth Gorge. Aquesta té una llargada a la seva part principal d'uns 10 kms. per 2 d'ample i està voltada de grans parets, aquestes tenen fins a 1500m. d'alçada. Les més importants són el Mt.Dickey, el Mt.Bradley i el Mt.Barille. Nosaltres vam escalar en el Mt.Barille a més de escalar dues altres parets. Al tenir pocs dies no vam poder escalar el Mckinley (6.178m.) cim d'Alaska i de NortAmérica ja que necessite aclimatar i pagar un permis amb dos mesos d'antel.lació, (ho deixarem pel 2009).

Àlex"
Àlex, gràcies per compartir totes aquestes coses amb nosaltres.

Per veure les fotos de viatge, clique aquí.

Flix i la Catalunya industrial

Tot sovint, ja sigui reportatge d'una televisió, ja sigui afegitó dominical d'un diari, en parlar dels pobles de les ribes de l'Ebre, dels pobles de ... tot sovint, Flix no existeix. Flix, comença a existeix quan pot ser notícia, millor si es pot permetre el redator un caire sensacionalista, amb un toc ecologista que és el que es el que muda ara, per tal que el lector pugui escandalitzar-se mentre llegeix còmodament en diari, dins el seu 4x4 turbo....mentre espera que la canalla surti del col·legi, de vegades, fins i tot, amb el motor engegat, ja sigui perquè fa fred a l’exterior i cal mantenir l’ambient interior, ja sigui perquè fa una calor irresistible i, volem mantenir l’ambient, ni que sigui a costa del medi ambient. La setmana passada a 2CS, classe de socials ens va tocar parlar del procés d’industrialització en què Catalunya es va veure immersa en el decurs del segle XIX: Terrassa... - Aquest tema ens interessa de prop. Qui sabria dir per què? Un parell de respostes fora de lloc i Marc l’encerta:- Per la fàbrica. I és que a finals del segle XIX s’ubicà a Flix la primera fàbrica d’electròlisi cloro-alcalina de l'Estat i tercera d'Europa, i remarco això de primera i tercera, la qual, actualment continua en funcionament: és una fàbrica centenària. Dels dos models d'indústries que s’originaren a l’època, la nostra respon genuïnament al de les colònies: ubicada al medi rural -tant que ho continua essent-, prop del riu -al marge dret de l'Ebre-, a més de la fàbrica hi havia i hi ha, una colònia -el Barri- que continua conservant el habitatges per al tècnics, obrers, així com a edificis per a serveis col·lectius com el Casino -hotel i restaurant- i més.Tot i que a la gent de Flix ens agradaria que estès millor conservat, i que caldria treballar per mantenir i millorar aquesta joia urbanística de l’arquitectura industrial de l'època, considero que té un grau de conservació acceptable. Vet aquí que dilluns 29, a les 4 de la tarda, segon de cicle superior acompanyat per la Carme -la tutora del B-, l'Abi que havia començat pràctiques aquell dia i jo -dono socials al B- vam anar a visitar "lo Barri". Sembla que va agradar. Va sobtar que allò que deia el llibre, ho teníem a Flix i, no ens n'havíem adonat. Una darrera cosa, la nosta colònia té una altra peculiaritat, l’empresa la crearen i dirigiren durant molts anys, els alemanys, els quals deixaren la seva empremta i tarannà a l’hora, tant d'urbanitzar, com de construir.
Us convidem a fer el tomb pel barri amb nosaltres.


El nostre agraïment a la direcció d' ERCROS Industrial fàbrica de Flix que ens va deixar visitar les actuals oficines, antiga casa del director de la factoria. A Pere Muñoz Hernández, historiador i autor de l'obra Alemanys a l'Ebre, La colònia química alemanya de Flix (1897-1994), edicions Mèdol.

Audacity

Sembla ser que el nostre primer contacte amb l'Audacity va agradar. Sou molts i moltes qui m'heu demanat l'adreça per descarregar i instal·lar-vos a casa aquest programa tant divertit, doncs bé, cliqueu sobre la imatge o aquí mateix i fareu cap a la pàgina de descàrrega del programa.

Desitjo que us divertiu fotça.
Envieu-me els vostres enregistraments en mp3.
Si continueu engrescats i engrescades, us ensenyaré com fer que en endegar el vostre ordinador, us doni una benvinguda personalitazada.

Sortida a la Reserva Natural de Sebes

A Flix tenim un dels espais naturals més interessants del nostre país i, tot sovint, desaprofitat per desconegut.
Tot i la seva variada oferta pedagògica, en aquest article només us en presentaré d'una: Viure un dia d'anellador/a.
A la Reserva Natural de Sebes cada any, de setembre a novembre es duu a terme una campanya d'anellament d'ocells. Enguany hi vam anar amb 2CM i, vist el resultat, hem acordat repetir-la cada cada curs.
Si una imatge val més que mil paraules, jutgeu vosaltres mateix, feu clic sobre la foto i veureu l'àlbum fotogràfic de la sortida. Si en voleu una mica més, feu clic aquí i coneixereu la sortida del puny i lletra d'un alumne. I, si finalment us heu engrescat, cliqueu aquí, aquí, i aquí per conèixer més la Reserva Natural de Sebes.
Des d'aquí el nostre agraíment a l'Anna i el Roger per descobrir-nos els secrets de l'anellament, a Pere Josep per les seves explicacions vers la tasca que els cavalls desenvolupen dins l'ecosistema de Sebes, a la Noèlia que ens va ensenyar l'aguait i ens va acompanyar al llarg de tota la jornada.
Ei, animeu-vos, és molt bonic -prometo que no tinc accions dins l'empresa, us animo a visitar la reserva, de cor-.